Símptomes de la Tensió Arterial Alta: Què Cal Vigilar

Molta gent creu que pot notar quan la seva tensió puja — la cara vermella, mal de cap, sentir-se «estressat». L'evidència diu el contrari: els estudis troben de manera constant que la gent és poc bona endevinant la seva pròpia tensió arterial, i els «senyals» clàssics majoritàriament no es corresponen amb les lectures:

• Mal de cap — la hipertensió habitual no el causa de manera fiable. Un mal de cap intens pot aparèixer en una crisi hipertensiva, però les lectures altes del dia a dia solen ser indolores.
• Nassades — freqüents i normalment no relacionades; no és un indicador fiable.
• Cara vermella o sensació de rubor — provocat per la temperatura, l'alcohol o les emocions, no pel teu valor de tensió arterial.
• Sentir-se estressat o ansiós — l'estrès pot pujar les lectures temporalment, però algú tranquil pot tenir igualment una hipertensió greu.

El perill del mite és la conclusió contrària: «Em sento bé, així que la meva tensió deu estar bé». Així és exactament com la hipertensió passa desapercebuda durant una dècada.

Una crisi hipertensiva — una lectura per sobre de 180/120 mmHg — pot produir símptomes reals, i quan hi ha símptomes és una emergència mèdica. Truca al teu número d'emergències — el 112 a Espanya — si una lectura molt alta ve acompanyada de qualsevol d'aquests signes:

• Dolor o opressió al pit
• Falta d'aire
• Mal de cap intens diferent de l'habitual
• Canvis en la visió — visió borrosa, doble o pèrdua de visió
• Formigueig o feblesa, especialment en un costat del cos
• Dificultat per parlar, confusió
• Sang a l'orina, o ansietat intensa amb batecs forts al pit, al coll o a les orelles

Si el teu aparell marca més de 180/120 però et sents bé, seu tranquil·lament durant cinc minuts i torna a mesurar. Si segueix igual d'alta, contacta amb el teu metge el mateix dia — fins i tot sense símptomes, les lectures mantingudes en aquest nivell necessiten atenció.

Com que els símptomes no t'avisaran, els controls periòdics han de fer-ho. El risc augmenta amb l'edat, els antecedents familiars, l'excés de pes, les dietes riques en sodi, la manca d'activitat, el tabac, el consum excessiu d'alcohol, la diabetis, la malaltia renal i l'apnea del son. L'embaràs mereix una menció especial: una tensió arterial alta de nova aparició després de les 20 setmanes pot indicar preeclàmpsia i sempre val la pena revisar-la amb urgència.

Punt de partida pràctic: tothom hauria de conèixer els seus valors, controlats com a mínim una vegada l'any — més sovint si les lectures han estat elevades alguna vegada o si hi ha factors de risc. Compara el resultat amb la taula de tensió arterial per veure què vol dir la teva mitjana, i recorda que les lectures a la consulta poden confondre en tots dos sentits — consulta la hipertensió de bata blanca.

Mesura-la. Un tensiòmetre domèstic validat, utilitzat amb la tècnica correcta, et diu en 60 segons el que cap observació de símptomes et pot dir. Si les lectures són normals, has guanyat tranquil·litat; si són altes, has detectat el factor de risc cardiovascular major més tractable que existeix — la tensió arterial alta respon molt bé als canvis d'estil de vida i, quan cal, a la medicació.

Mantén un registre de les teves lectures perquè el metge pugui veure el patró, no només una xifra aïllada.

Els símptomes segueixen molt malament l'estadi de la hipertensió fins que les xifres es tornen extremes. Aquesta taula no és una eina de diagnòstic — no pots anar enrere des de com et sents fins a una lectura —, però sí que mostra per què les tres primeres files diuen pràcticament el mateix.

Fixa't en què tenen en comú les tres primeres files. Entre totes cobreixen gairebé tothom amb pressió arterial alta, i l'entrada honesta per a totes és «res». Compara les teves lectures amb el rang normal i no amb com et trobes.

Els llindars són idèntics per a tothom: 130/80 mmHg és hipertensió d'estadi 1 tant per a una dona de 30 anys com per a un home de 70. Però hi ha tres situacions en què el patró és realment diferent i val la pena conèixer-les.

L'embaràs és l'excepció a «la hipertensió és silenciosa». Una pressió arterial alta nova després de les 20 setmanes pot indicar preeclàmpsia, que sí que produeix senyals d'alerta i necessita una revisió urgent, no una setmana de lectures a l'espera. Contacta amb la teva llevadora o la unitat de maternitat el mateix dia si tens: un mal de cap intens que no marxa, problemes de visió com ara visió borrosa o llampecs, dolor just per sota de les costelles, inflor sobtada de la cara, les mans o els peus, vòmits, o una lectura de 140/90 mmHg o superior. La preeclàmpsia pot desenvolupar-se amb dies que semblen normals pel mig, així que una tarda tranquil·litzadora no vol dir que tot estigui bé.

A l'entorn de la menopausa i després, la pressió arterial de les dones puja més de pressa. L'avantatge relacionat amb els estrògens que les dones mantenen dels 20 als 40 anys — mitjanes d'uns 5–10 mmHg per sota dels homes de la mateixa edat — s'escurça i després s'inverteix, de manera que a partir dels 65 anys les dones tenen més probabilitats que els homes de tenir hipertensió. Els sufocs, el son de mala qualitat i les palpitacions arriben en aquests mateixos anys i no són símptomes de pressió arterial alta, però sí un bon motiu per començar a mesurar-se.

En la gent gran, canvia la forma de la lectura. L'enduriment de les artèries fa pujar la pressió sistòlica mentre la diastòlica baixa, i això produeix la hipertensió sistòlica aïllada: alguna cosa com 160/70 mmHg, on només la xifra de dalt és alta. És la forma més freqüent d'hipertensió després dels 65 anys, continua comportant un risc real d'ictus i de problemes cardíacs, i sovint es menysté perquè la xifra de baix sembla tranquil·litzadora. La nostra guia sobre la pressió arterial en gent gran explica com es fixen els objectius després dels 75 anys.

Aquests són els tres símptomes que la gent relaciona més sovint amb la pressió arterial. L'evidència, dita clarament:

• Mal de cap: majoritàriament no. Els estudis amb persones que porten monitors de 24 hores no han trobat cap relació consistent entre lectures altes quotidianes i mal de cap; alguns fins i tot van trobar que les persones amb la pressió més alta explicaven menys mals de cap. L'excepció és real i concreta: un mal de cap intens i poc habitual acompanyat d'una lectura per sobre de 180/120 mmHg és un símptoma de crisi.
• Sagnat de nas: normalment no. Els sagnats de nas són freqüents amb l'aire sec, després d'un refredat i en persones que prenen anticoagulants. Una hipertensió greu pot fer que sigui més difícil aturar-lo, però un sagnat de nas per si sol no diu res sobre la teva pressió arterial en cap sentit. Un sagnat de nas que no s'atura després de 15 minuts prement el nas necessita atenció mèdica sigui quina sigui la causa.
• Mareig: normalment el problema contrari. Sentir que et desmaies en aixecar-te apunta més sovint a una pressió arterial que baixa massa (hipotensió ortostàtica), que pot ser un efecte secundari de la medicació per a la pressió o un signe de pressió arterial baixa. Un mareig sobtat amb debilitat, parla entretallada o pèrdua de visió pot ser un ictus: truca als serveis d'emergència.

El motiu per ser estricte amb això no és la pedanteria. Cada vegada que algú pren «no em fa mal el cap» com a prova que té la pressió normal, es fa possible una dècada de dany silenciós. El símptoma no és fiable en cap dels dos sentits; només ho és una mesura.

Per sobre de 180/120 mmHg és l'única xifra que val la pena memoritzar, i el que passa a continuació depèn completament de si tens símptomes o no.

Amb símptomes, és una urgència. Dolor o opressió al pit, falta d'aire, un mal de cap intens diferent dels teus habituals, canvis en la visió, entumiment o debilitat d'un costat, dificultat per parlar, confusió o sang a l'orina: qualsevol d'aquests signes juntament amb una lectura molt alta vol dir que has de trucar ara al número d'emergències del teu país: 112 a tota la UE, 999 al Regne Unit, 911 als EUA i el Canadà, 000 a Austràlia. No condueixis tu mateix i no esperis a veure si es calma.

Sense símptomes, no t'espantis però no ho ignoris. Una sola lectura molt alta sovint és un artefacte de la mesura: el maneguet sobre la màniga, el braç per sota del nivell del cor o haver corregut fins al monitor. Per tant:

• Seu tranquil·lament cinc minuts, amb l'esquena recolzada, els peus plans i el braç a l'altura del cor.
• Torna a mesurar amb el braç nu, amb la tècnica correcta.
• Si la segona lectura és molt més baixa, la primera segurament era qüestió de tècnica. Registra-les totes dues igualment.
• Si continua per sobre de 180/120, contacta amb el teu metge el mateix dia. Els telèfons de consell urgent poden ajudar si no pots contactar amb el centre: 061 o 112 a Catalunya, NHS 111 al Regne Unit, 811 a la majoria de províncies canadenques, healthdirect al 1800 022 222 a Austràlia.
• No prenguis una dosi extra de la teva medicació per fer-la baixar tret que t'ho digui un professional. Una baixada ràpida causa els seus propis problemes.

El que més ajuda en aquell moment és saber com són normalment les teves lectures: 178/104 vol dir una cosa molt diferent en algú que sol marcar 120/75. Registrar cada lectura — el Diari de Pressió Arterial les llegeix d'una foto de la pantalla del monitor, així que no cal escriure res — converteix una xifra que fa por en una xifra amb context.